“Quan creus en el que fas, apostes fort”

De la docència a la gestió d’un espai gastronòmic. No és un canvi gaire habitual, però quan coneixes l’Àgata Albero, la coordinadora de l’Espai Cuina’m del mercat de la Vall d’Hebron, te n’adones que és del tot possible. En el fons no hi ha tanta diferència: ensenyar i guiar els més petits en la seva educació o transmetre la passió per la gastronomia a gent de totes les edats. En definitiva, tot és aprendre i passar-s’ho bé. L’Àgata és una dona apassionada per la gastronomia, enèrgica, vital i amb un munt d’idees innovadores. Però el pilar d’aquesta professora és la passió en tot el que fa. Receptes amb vida, el blog que va crear amb una paradista del mercat de Lesseps, va ser l’inici de tot. El que va començar sent un hobby ha acabat sent la seva vida. L’ànima d’aquest racó del mercat de la Vall d’Hebron transmet optimisme i ens ensenya que la cuina està a l’abast de tothom. 

Com neix la idea de l’Espai Cuina’m en un mercat com el de Vall d’Hebron?

Aquest era un mercat una mica antic que necessitava una dinamització. Hi havia un espai, sense cuina, que era una guarderia on podies deixar els nens mentre compraves. Però l’espai necessitava una neteja de cara i al final es va fer més que una neteja de cara! Vam dir: “Fem-hi una cuina!”

Un projecte innovador…

Sí, a Barcelona només hi havia la cuina de la Boqueria i la de la Guineueta. Però en veureu més!

La idea neix dels propis comerciants.

Sí, per dinamitzar el mercat i atraure públic i fidelitzar el que té decideix crear un espai per valorar el producte, ensenyar a cuinar-lo. Volien que tot aquell client que s’acostés veiés que el mercat ofereix molt més que parades d’alimentació.

“L’Espai Cuina’m és un punt de trobada del barri. Per mi això és fantàstic!”

Quin paper té l’Espai Cuina’m dins del barri de la Vall d’Hebron?

Cohesió, molta cohesió. Aquí hem trobat gent que només es saludava pel carrer i ara queden per venir aquí. L’Espai Cuina’m és un punt de trobada del barri. Per mi això és fantàstic!

Creus que aquest tipus d’iniciatives poden ser una bona idea per a altres mercats de barris similars per dinamitzar el comerç?

Sí, però sobretot per democratitzar la cuina. La cuina s’ha convertit en una cosa una mica per foodies, gent amb un poder adquisitiu alt…Un taller a Barcelona ronda els 45-60 euros! Això no s’ho pot permetre tothom. Crear espais com aquest, evidentment amb una subvenció, està molt bé.

Quina evolució ha tingut la programació dels tallers que conformen l’Espai Cuina’m? La gran freqüència ha estat una constant?

Vam començar forts! Des de l’Institut de Mercats deien que era una aposta molt ambiciosa. Quan creus en el que fas, apostes fort! Vam començar amb uns vuit tallers al mes però molt variats. Vam anar veient que la varietat cada cop havia de ser més gran. També vam decidir que les demandes dels clients anessin creant l’espai: “Què voleu que hi passi?”, preguntàvem.

És a dir, la programació es fa en funció de la demanda dels clients.

Més que demanda, desitjos. Desig d’aprendre. Jo vaig coneixent cuiners i blogaires gastronòmics i trobo coses que poden agradar molt a la gent dels tallers. El factor sorpresa de portar coses que no haguessin pensat mai també hi és, com els trampantojos que fem aquest mes de març.

“Volíem relacionar la cuina amb un espai on passar-s’ho bé i aprendre hàbits saludables”

Els tallers per als més petits neixen amb la fundació de l’Espai Cuina’m o són una nova incorporació?

 No, aquest era un dels objectius més clars. D’una banda, espai educatiu. En un principi ens van anomenar els fogons educatius, la qual cosa em va encantar perquè jo vinc de la docència. Des de ben petits és important parlar d’alimentació saludable, tot i que uns cupcakes de tant en tant no fan mal. Volíem relacionar la cuina amb un espai on passar-s’ho bé i aprendre hàbits saludables. Tenim un taller que es diu “Menjar verdura és divertit”. Però una altra carència és que en aquest país l’anglès segueix sent un dèficit. No ho acabem de gestionar bé, per falta de recursos, no per manca de voluntat dels mestres. Ensenyar anglès amb vint-i-vuit nens alhora no és real.

“A mi em va emocionar l’espai, va ser amor a primera vista!”

Amb un entorn de màxim dotze nens i lúdicament, vam pensar que era fantàstic. Al final, remet a la filosofia del learning by doing  que es fa a través de les manualitats. Si al nen li agrada cuinar, vindrà content i l’anglès serà l’excusa…Bé, la cuina serà l’excusa per aprendre anglès!

I com arriba una professora a gestionar un espai gastronòmic?

Jo ara encara valoro més la professió de mestre que abans. La formació que ofereix el Departament per als mestres és molt àmplia. De segida que vaig veure la formació en blogs em va encantar com a eina educativa. Vaig fer tallers de cuina a l’escola i era una passió i llavors vaig començar a crear un blog que es deia Receptes amb vida amb la idea d’intercanviar receptes. Al final és un diari molt personal. Però no vaig començar el blog sola. Jo sempre anava a comprar els mercats i vaig iniciar el blog amb una de les paradistes, una xarcutera. Aquest és el pas de mestre a menjar i després a mercat.

“Aquí està la mestra que decideix agafar una exedència per treballar pels mercats de Barcelona”

I a l’Espai Cuina’m, com hi arribes?

Un dia em van trucar del mercat de la Vall d’Hebron perquè els feia gràcia que una clienta i una paradista fessin un blog juntes. Ens van convidar a fer un taller de cuina. Però en aquest espai encara no s’organitzava res, en certa manera estava tot per fer. A mi em va emocionar l’espai, va ser amor a primera vista! Vaig pensar que es podrien fer moltes coses, aquí. Amb la directora de llavors, Esther Herrando i la Núria Pedro, que és una persona molt dinàmica vam pensar què hi havia de passar aquí. Vaig fer una proposta i els va agradar molt. I aquí està la mestra que decideix agafar una exedència per treballar pels mercats de Barcelona.

Creus que els merats haurien de potenciar més les activitats gastronòmiques?

Sí, és el temple del menjar! El nostre lema al principi va ser ‘l’espai de cuina ubicat sobre el rebost més gran del barri’. Volíem donar valor al producte. Hauríem de repetir un taller que es deia “Aprèn a comprar”, on anàvem a les paraes a mirar i a veure quins productes eren els més bons.

Les xarxes socials us han ajudat a promocionar-vos?

Molt! Hem creat una complicitat amb la gent del món gastronòmic. Després ja ha sigut el client qui s’ha anat afegint a les xarxes, tot i que molts encara no en tenen. Som molt actius: a Facebook publiquem tres o quatre posts diaris, donem receptes quinzenals i tuitegem tot el que sigui tuitejable. Instagram a nivell visual és fantàstic!

En la gastronomia Instragram pot donar molt de joc…

Exacte. Al final hem creat una marca. No n’hi havia prou dient que hi ha un espai de cuina en un mercat, sinó: com es diu aquest espai? Té un nom. Hem anat identificant tot això amb unes imatges que han creat marca.

“El premi [Mercats de Barcelona 2015] et dóna forces per seguir endavant i veure que anem per bon camí”

El novembre de l’any passat vau rebre el premi Mercats de Barcelona 2015. Com viu ho viu l’Espai Cuina’m i el mercat de la Vall d’Hebron?

Tremenda il·lusió! Ha estat una cosa que s’ha fet amb tanta estima i passió que que t’ho reconeguin no té preu. Aquest és un mercat molt envellit, tot i que ara arriba la remodelació, i rebre un premi com el de millor iniciativa de dinamització comercial és un regal. El premi et dóna forces per seguir endavant i veure que anem per bon camí.

Com es veu des d’aquí la remodelació del mercat?

Fantàstic! Una neteja de cara convé molt.

 

 

 

 

Advertisements

2 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s